Introducció a la Monarquia Dual

L'imperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany Österreich-Ungarn, en hongarès Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918 fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'imperi d'Àustria, sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria. Aquesta monarquia s'anomenava oficialment Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial i els Territoris de la Corona de Sant Esteve. També era coneguda com la Monarquia Dual o Monarquia Imperial i Reial.

Tenia una extensió de 420.000 km² i el 1910 comptava amb 52.000.000 d'habitants. La capital, Viena, va passar de 440.000 habitants l'any 1840 a 2.200.000 poc abans de l'esclat de la Gran Guerra, sent la quarta ciutat més gran d'Europa. Junt amb Budapest, era la seu del parlament.

Àustria-Hongria va crear-se el 1867 arran d'un compromís entre la noblesa d'Hongria i l'emperador Francesc Josep I d'Àustria per tal de mantenir l'antic Imperi d'Àustria, establert el 1806, després de l'abolició del Sacre Imperi Romanogermànic per part de Napoleó. Durant els seus cinquanta anys d'existència, l'Imperi va viure una època de ràpid creixement econòmic i de modernització, així com també de reformes polítiques liberals. El principal problema foren les reivindicacions nacionals dels pobles que el formaven.

Els emperadors austrohongaresos foren:

• Francesc Josep I d'Àustria (1848-1916)
• Carles I d'Àustria i IV d'Hongria (1916-1918)